Els 28 errors que denuncia el fill de Pablo Escobar de la sèrie “Narcos”

Juan Pablo Escobar, fill de Pablo Emilio Escobar Gaviria, està molt enfadat amb el productors de la sèrie Narcos de Netflix per la seva falta de respecte a la història real. Juan Pablo Escobar creu que la sèrie Narcos, de Netflix, mostra una realitat totalment allunyada del que va passar en els dies finals del seu pare. Des que s’escapa de la presó de La Catedral fins a la seva mort al barri de Los Olivos, a Medellín. Cal afegir, com podreu apreciar en les següents declaracions del fill de Pablo Escobar, que la visió sobre el seu pare dista molt del monstre que realment va ser. A continuació us enumerem punt per punt tots els errors de la sèrie Narcos que Juan Pablo Escobar denuncia:

pablo-escobar-netflix

(ATENCIÓ SPOILERS, si no heu vist ambdós primeres temporades no seguiu)

1. “Carlos Henao era el meu oncle matern i no era cap narcotraficant com així el mostren a la sèrie. De fet era un gran home, treballador, honest, noble i bon pare de família. Molt amic de la meva mare. Era un arquitecte empíric que va ajudar a construir al meu pare algunes cases, carreteres i ponts de la Hacienda Nápoles, mai es va involucrar en activitats il·lícites. Ni tampoc va ser condemnat a Colòmbia o a cap altre país per cap delicte. Era venedor de bíblies i d’acrílics. Sempre parlava de fer la pau, no la guerra. Sempre parlava d’escapar, no d’atacar a ningú. No va ser narcotraficant, i Netflix el difama a ell i a tots nosaltres que som la seva família sencera, amb total impunitat i tranquil·litat. Carlos Henao no va ser mai narcotraficant ni va viure a Miami. Va ser segrestat i torturat al costat de Francisco Toro, un altre home innocent i decent. Que trist que Netflix hagi mostrat tants cadàvers amb els càrtels de Los Pepes penjats, i es va oblidar de publicar les imatges del cos del meu oncle Carlos torturat. Però és que a més l’han situat en un altre temps i lloc dins de la història, i fan creure que la seva mort va ser producte d’un enfrontament legítim entre policies i narcos, quan en realitat la seva mort va ser una injustícia, vulnerant el seu dret al bon nom, a l’honra i l’honor de qui va ser una persona molt estimada i respectada a tot Medellín. Un home irreprensible de principi a fi”.

2. “El meu pare no era seguidor de l’Atlético Nacional, sinó del Deportivo Independiente de Medellín. Si els guionistes no saben ni l’equip favorit del meu pare, com atrevir-se a explicar la resta d’una història com aquesta i vendre-la com a certa? Per diners tot val?”.

3. “La Quica” (Dandenis Muñoz Mosquera) va ser capturat a Nova York el 24 de setembre de 1991, així que quan va tenir lloc la fuga del meu pare de La Catedral (juliol de 1992) ja portava detingut als EUA una bona temporada per falsedat de documents. Allí va ser posteriorment i injustament acusat i condemnat per la bomba del vol de l’avió d’Avianca en què van morir més de 100 passatgers. Fins i tot el fiscal De Greiff va enviar cartes als EUA a favor de la seva absolució, ja que aquest home, segons insistia també el meu pare, no va tenir cap participació. Però lamentablement pot més l’odi que la justícia a l’hora de buscar la veritat“.

la-quica-pablo-escobar

4. “A la fuga de La Catedral no hi va haver un enfrontament tant gran com es mostra a Narcos, i només va morir un guàrdia de la presó. Els que s’hi van quedar ni es van enfrontar. El meu pare no va tenir contactes ni ajuda de la llei per escapar. La fugida estava dissenyada des de la construcció mateixa de la presó: el meu pare va ordenar deixar uns maons fluixos. I es va escapar quan el govern colombià li va notificar que incomplirien l’acord de no traslladar-lo mai d’aquesta presó”.

5. “Limón” (Álvaro de Jesús Agudelo), era treballador de Roberto àlies “Osito” germà gran del meu pare. Va treballar per a ell com a xofer durant 20 anys. No va ser reclutat al final de la història de la família, sinó molts anys enrere. Però al tractar-se d’un treballador de Roberto i aquest ser col·laborador de la DEA, va poder extreure i lliurar informació per vendre al seu germà, ja que sabia de primera mà el modus vivendi i les aventures del meu pare. A “Limón” el vaig conèixer sent el xofer del camió que em pujava a La Catedral. El “Osito” al final dels dies del meu pare, tristament i de manera deslleial, va ajudar en les tasques d’intel·ligència a favor de Los Pepes i de la DEA per a localitzar el seu germà, esposa i fills“.

6. “No és cert que els càrtels de Medellín i Cali negociessin quedar-se amb Miami i Nova York com a places per desenvolupar a fons el narcotràfic. La veritat és que encara avui en dia davant el creixement exponencial del mercat de les drogues prohibides segueix existint una demanda tant gran, que sempre hi haurà dèficit de narcos per a cobrir tots els clients. Els consumidors són milions i paguen el que sigui per aconseguir el que volen“.

7. “La CIA no va ser qui va proposar als germans Castaño crear Los Pepes. Va ser Fidel Castaño qui ho va decidir amb la complicitat del càrtel de Cali i les autoritats locals i estrangeres que van fer els ulls grossos a milers de crims i desapareguts”.

8. “La meva mare mai va comprar ni utilitzar cap arma. Mai va disparar-ne cap“.

9. “El meu pare no va matar personalment a cap coronel “Carrillo” del Bloque de Búsqueda. D’atemptats en va fer molts a la policia de Colòmbia i van morir més de 500 agents en un mes a la ciutat de Medellín a finals dels anys 80. No em sento orgullós en absolut de la violència del meu pare, i reconec que va fer molt de mal a la policia, així com també els hi va donar molts diners”.

10. “Els qui són coneixedors de la història saben que el meu pare es va equivocar greument ordenant la mort dels que eren els seus socis i prestadors, (Gerardo) Moncada i (Fernando) Galeano. Aquests últims van ser segrestats pel càrtel de Cali i perquè els alliberessin vius, van prometre lliurar a Pablo i als seus homes, alhora que els van exigir tallar tota l’ajuda econòmica. Hi havia gravacions telefòniques que demostraven aquest canvi de lleialtats. El meu pare tot i així va decidir perdonar la vida a Moncada a l’últim minut, però quan va arribar l’ordre d’aturar el seu assassinat, la mort ja l’havia trobat. I aquest va ser un dels crims determinants per al final del meu pare”.

11. “El meu pare al final dels seus dies estava sol. No tan rodejat de bandits com mostren. Gairebé tots els seus principals col·legues, llevat de l'”Angelito” i el “Chopo“, tots ja s’havien entregat a la policia o estaven morts”.

12. “No disposàvem de tantes comoditats durant l’època posterior a la fugida de La Catedral. Vivíem en tuguris, no en mansions“.

13. “La història del “León” de Miami és rotundament mentida. No va viure mai als EUA. I era un home absolutament fidel i valent al servei del meu pare. Va morir després de ser segrestat i torturat pels Castaño a Medellín. Va caure barallant-se durant la guerra en nom del meu pare, però mai el va vendre com mostra la sèrie”.

14. “El meu pare mai va amenaçar a tota Cali. Va publicar un comunicat dient que la seva dona i part de la seva família eren els més oriünds de la zona. Per tant deia que no tenia res contra de la ciutadania“.

15. “Ricardo Prisco ja estava mort en el moment històric quan l’introdueixen a la sèrie. Tenia un germà metge que sí que era un bon home estigmatitzat per les accions del seu germà, però no era un bandoler. Ricardo va morir molt abans d’aquests fets a la vida real”.

16. “El meu pare mai va atacar a la filla de Gilberto Rodríguez en el seu casament ni en cap moment de la seva vida. Ni a cap membre de la seva família. Aquest era el pacte, no tocar a les famílies. El meu pare el va complir. Estic segur que no ells tampoc van posar la bomba del 13 de gener de 1988 a l’edifici Mònaco, on vivíem amb la meva germaneta i la meva mare“.

17. “El meu pare mai ens va obligar a quedar-nos amb ell en la clandestinitat, sempre va pensar igual que la meva mare, que el millor era que ens eduquéssim i tinguéssim altres oportunitats diferents a les que van tenir ells“.

18. “Vam estar en un sol tiroteig amb el meu pare, però res semblant al que mostra la sèrie. En el meu llibre explico com van ser realment aquests fets”.

19. “Expliquen que els atacs del meu pare amb bombes a Drogas la Rebaja van tenir lloc l’any 1993, quan en realitat van ocórrer entre el 1988 i 1989. Una mica fora d’època per al meu gust, no creuen?“.

20. La meva àvia paterna (Hermilda de los Dolores Gaviria Berrío) va trair al meu pare i es va aliar amb el seu fill gran, Roberto, negociant amb Los Pepes i van col·laborar tant activament que això els va permetre seguir vivint tranquil·lament a Colòmbia mentre que els que sí vam ser lleials a l’amor pel nostre pare, vam seguir vivint a l’exili. M’hauria agradat molt tenir la versió tant “tendra” de la meva àvia que pinten a la sèrie Narcos“.

hermilda-pabloescobar

21. “El viatge a Alemanya no va ser com es mostra. La meva àvia paterna no va viatjar amb nosaltres enlloc”.

22. “La fiscalia de Colòmbia tampoc ens volia ajudar tant com es mostra. De Greiff no era tant bo… La seva oficina estava totalment infiltrada pel càrtel de Cali. Així com tot l’esquema de protecció brindat pels seus propis agents. Estàvem en condició d’ostatges, segrestats pel nostre propi estat acusats del delicte de parentiu. Érem dos menors d’edat i dues dones tancades en una petita habitació d’hotel”.

23. “Virginia Vallejo estava tan enamorada que rebutjava els diners del meu pare? Això sí que són dues mentides en una, i ben grans! La meva mare mai va parlar amb ella després de la fugida de La Catedral. Feia gairebé una dècada que el meu pare no tenia contacte amb Virgínia, que va ser amant a la vegada dels caps del càrtel de Cali“.

valeria-velez-narcos

24. “El meu pare a l’hotel Tequendama no ens va enviar cap telèfon, fèiem servir els del propi lloc. Jo li penjava cada vegada que ell em trucava per a protegir-lo, però es va tornar capritxós i es quedava més temps del prudent en la línia, sabent que seria rastrejat. “El telèfon és la mort”, em va dir tota la vida. Per això ja no volia parlar amb mi, perquè jo li penjava. Demanava llavors parlar amb la meva mare i germana i s’identificava davant l’operadora amb els seus dos noms i cognoms, així que les seves trucades eren per acomiadar-se, per allargar el més possible aquesta última trucada, amb la intenció clara de ser localitzat en el que ell va triar com el dia i el lloc per a la seva última batalla al barri Los Olivos de la seva ciutat, Medellín. El meu pare es va suïcidar tal com m’ho va dir desenes de vegades. Per això no em va sorprendre que el tir que el va fer morir va ser de la seva pròpia mà i pistola, a dos mil·límetres de distància d’on sempre em va jurar que ell mateix se’l tiraria. No va ser la policia. Carlos Castaño va dirigir aquesta operació final, i no va participar cap autoritat estrangera. Així ho va relatar el mateix Castaño en persona, a viva veu davant la meva mare“.

25. “Cap periodista va ser assassinada davant de l’hotel Tequendama“.

26. El meu pare mai va maltractar als seus pares, i molt menys a Abel, el seu pare. Mai va existir una conversa en aquest to o sentit”.

27. Després de la mort del meu pare, la meva mare va ser citada a una reunió amb el càrtel de Cali en aquesta ciutat, allí hi havien més de 40 grans caps mafiosos de la Colòmbia del moment. Qui li va salvar la vida a la meva mare i al subscrit després va ser Miguel Rodríguez (Orejuela), no Gilberto. Ens van robar els béns heretats i se’ls van quedar i van repartir com a part del botí de guerra”.

tata-escobar

28. “La meva àvia a la sèrie li diu a la meva mare que va trair al meu pare. Quan a la vida real eren la meva àvia paterna i els seus fills i filles els que tenien contactes en secret amb el càrtel de Cali!”.