[Crítica] Jessica Jones temporada 2, perplexitat total


[Crítica lliure d’spoilers] “Decepció” no seria la paraula exacta per a definir aquesta segona temporada de Jessica Jones, hauriem de recórrer a la paraula “perplexitat”. No ens expliquem encara què ha passat pel cap de la showrunner Melissa Rosenberg i encara menys pels responsables de Marvel i ABC Studios per autoritzar 13 episodis de tal bunyol televisiu.

Com és possible lligar un personatge rebel i sense complexos amb uns guions prefabricats i una història que semblen trets del pitjor malson basat en la programació del canal Divinity ? On queda tot el treball seriós i de perfil alt de la primera temporada? Només cal visionar 20 minuts d’aquesta segona temporada de Jessica Jones per veure que estem davant d’un producte que podríem confondre amb una nova temporada d’Agents of Shield.

Si Daredevil et va enamorar, Luke Cage et va acontentar, Jessica Jones (primera temporada) et va deixar força satisfet i The Punisher et va fer tornar a somiar, aquesta no és la teva sèrie. En cas que t’hagués agradat Iron Fist i The Defenders possiblement encara la podràs perdonar. Que cadascú tregui la seva pròpia conclusió, la nostra és que aquesta segona temporada la perplexitat és total.