Mascles de l’Univers Cinematogràfic Vol.1: “Hòstia Seca” Chuck Norris

Carlos Ray, més conegut com a Chuck Norris, neix a Dallas el 10 de març de 1940, el mateix any que obre el primer Mc Donalds al comtat de San Bernardino a Califòrnia. Destaca per ser karateka, campió de kickboxing, actor, fundador d’una associació de karate i màxim exponent de la famosa tècnica de la hòstia seca, que consisteix en tombar el contrincant sense gaire filigranes, amb molta contundència i gesticulant poquet (que això de moure’s molt fa de nena). El seu aprenentatge de les arts marcials va tenir lloc primer a Corea on va ser destinat com a marine quan encara era un jovenet inquiet que tenia interès per repartir grans quantitats d’hòsties, i posteriorment al seu retorn als EUA. La seva màxima il·lusió era repartir amb una mica d’estil i mica en mica obtenir un estil propi.

chuck-norris

En tota la seva llarga trajectòria de combats televisius i cinèfils sempre es va proclamar vencedor, excepte en el combat que va tenir lloc a la pel·lícula Way of the Dragon a l’amfiteatre romà contra un altre noiet amb ganes d’abonyegar caps com era el gran Bruce Lee, també conegut com la moneta del karaoke (pels seus crits durant les lluites que recorden més al diàleg de Xita amb Tarzan que els crits d’un lluitador molt mascle). A continuació la mítica escena, malgrat les imatges inicials no oblideu que es tracta d'un combat i no d'una escena de llit:

Un cop ja derrotat per primer cop, es va dedicar a la seva part més tendra protagonitzant diversos serials, aparicions televisives i pel·lícules on no era necessari estar repartint tota l’estona i tenia l’ocasió de dir més de 3 frases seguides abans d’apallissar algú. D’entre totes aquestes produccions cal destacar Walter Texas Rangers on fa gal·la cada dos capítols de la seva famosa patada giratòria, un cop mortal que tot i la seva efectivitat no li va servir per entrar a formar part de l’esquadra de lluitadors del videojoc Street Fighter.

Com a últims apunts destacar la llegenda còmica que s’ha erigit al seu voltant per internet, i el fet de que l’any 2006 va guanyar unes votacions organitzades pel govern d’Hongria per posar nom a un pont que havia de traspassar el riu Danubi, tot i que finalment els dirigents del país van obviar els resultats i van acabar posant el que els hi va semblar bé.