“Astral Chain”, la invasió extraterrestre de Platinum Games per a Nintendo Switch

 

A finals de l’estiu de 2019 es va llençar al mercat Astral Chain, la darrera creació de Platinum Games per a Nintendo Switch. I és que amb tan sols una frase ja ho hem dit gairebé tot sobre aquest videojoc, ja que parlar de Platinum Games porta intrínsecament els mots qualitat, jugabilitat, guió treballat i acció, molta acció.

Un atac alienígena sense precedents ha reduït a la humanitat fins al punt de la seva completa desaparició. L’últim reducte de societat existent al planeta es troba sobre una illa anomenada l’Arca, l’únic lloc de la Terra on encara no s’han patit atacs. Però les coses estan canviant, diversos portals dimensionals s’estan obrint i les “quimeres”, nom amb el qual s’han batejat a les criatures invasores, estan començant a envair l’Arca. A causa de la seva naturalesa alienígena, aquestes criatures sols es poden combatre amb la tecnologia més puntera i aquí és on entra “Neuron”, una entitat governamental creada per defensar la humanitat de les “quimeres”.

 

 

Amb aquest plantejament inicial  podem endevinar que ens trobem davant d’un guió de ciència-ficció que ens trasllada a un futur distòpic amb la humanitat contra les cordes lluitant per la seva supervivència. La direcció, concepte i disseny del joc va a càrrec de Takahisa Taura, qui va dissenyar NieR: Automata. Hideki Kamiya, responsable principal de la sèrie Bayonetta és el supervisor i el disseny de personatges són responsabilitat d’un veterà mangaka: Masakazu Katsura, creador de Zetman i Video Girl Ai.

Al principi del joc se’ns donarà a escollir entre un dels dos germans bessons protagonistes del joc, un noi i una noia. El personatge no escollit, ens acompanyarà en la majoria de les missions i serà controlat per l’ordinador i, curiosament, sempre s’anomenarà Akira. L’acció és constant durant la partida i la seva dificultat està ben mesurada amb un creixement constant ben ajustat per anar-se acostumant a la dificultat dels comandaments proposats sense caure en la desesperació. I si quelcom s’ha de destacar, és justament això, l’acció. Les lluites proposades són impressionants, començant per la nombrosa varietat d’enemics cada un d’ells amb diferents característiques i formes d’atac. També és aclaparadora la quantitat de “final boss” que arribarem a trobar al llarg de tot el videojoc i la varietat de rutines que tenen cada un d’ells.

 

 

Els nostres personatges tampoc es queden curts per tal de combatre contra aquests monstres. Pel que fa a la força bruta, disposarem d’una arma versàtil capaç de transformar-se depenent de les nostres necessitats, així podem convertir la nostra arma reglamentària en un bastó per a atacs ràpids en les distàncies curtes, una pistola per a les distàncies llargues o enemics voladors i un sabre, més lent, però molt més nociu en els seus cops.

Però això no és l’única eina ofensiva de què disposem. També comptarem amb la “legió”, que no és altra que una “quimera” ensinistrada i connectada a la nostra ment mitjançant una cadena: l’Astral Chain. La “legió” participarà en els combats al nostre costat i, tot i que els seus atacs seran controlats per l’ordinador, podem donar-li certes ordres per tal que ataqui o es replegui. Podrem ordenar que es llenci contra el mateix enemic que estem atacant nosaltres o contra altres enemics quan aquests ens superen en nombre, o fins i tot demanar-li que realitzi certs atacs especials o realitzar atacs combinats juntament amb el nostre personatge. El nexe d’unió entre el personatge que controla el jugador i la seva “legió” és la cadena astral i també pot tenir diverses funcions depenent dels moviments que realitzem durant els combats. La cadena pot retenir els enemics, immobilitzar-los, electrocutar-los o catapultar al nostre personatge fins a la posició de la “legió”. Sobre les “legions” també dir que n’hi ha 5 per triar, cada una d’ella amb característiques, atacs, defenses i funcions diferents i que en tot moment les haurem de saber combinar per tal d’obrir-nos pas dins dels mapes proposats.

 

 

Un altre element destacable és l’”Iris”. Tal com indica el seu nom és un aparell instal·lat en l’ull dels agents de “Neuron” i es tracta d’un dispositiu de realitat augmentada que ens facilitarà, constantment, informació sobre tot el que ens rodeja: agents policials, enemics, càmeres, dispositius electrònics, restes de material alienígena, portals dimensionals, portes, objectes mòbils, escales, etc. Aquest element es pot connectar i desconnectar a voluntat del jugador i és molt útil en certs moments del joc com per exemple en les fases d’infiltració o en els enfrontaments amb els “final boss” perquè ens donarà molta informació sobre ells i ens permetrà veure la seva barra d’energia.

Resumint: en les lluites disposem de 3 tipus d’armes reglamentàries, 5 legions diferents de les quals podem modificar els seus atacs especials i una cadena astral que ens ofereix múltiples funcions. Davant aquest panorama de múltiples opcions és lògic que el jugador trobi complicat el comandament del videojoc, però com no podia ser d’altra manera, els tutorials d’aprenentatge són evolutius i les diferents funcions es van afegint progressivament als botons del nostre comandament. El joc també posa a disposició un “gimnàs” on podrem practicar cada una de les funcions per separat o totes juntes. Aquesta opció és necessària doncs el control dels personatges no és gens evident des d’un principi.

Davant tanta acció s’han dissenyat certes fases o missions més rutinàries per tal que el jugador pugui descansar una mica i distreure’s amb altres elements com la investigació policial, explorar els escenaris buscant objectes, missions d’infiltració on haurem d’esquivar vigilants, minijocs d’habilitat o punteria, etc.

El joc està dividit en diverses fases i aquestes en diferents missions, tot ben amanit amb animacions i vídeos que ens aniran donant la informació necessària per avançar i seguir la història proposada per Platinum Games. Una història que, com ja ens tenen acostumats, està plena de girs argumentals i sorpreses que faran les delícies dels amants dels guions enrevessats. Entre fase i fase aterrarem al quarter general de “Neuron” on aprofitarem per recuperar-nos i posar a punt la nostra arma reglamentària que podrem millorar a canvi dels punts que hàgim aconseguit durant la missió anterior. També podrem posar a punt les “quimeres” i fer-les evolucionar mitjançant un arbre d’aprenentatge utilitzant també els diferents objectes recollits en les diferents missions. Podrem visitar la infermeria on podrem comprar medicines que ens faran reomplir la nostra barra d’energia o el de la “legió”, interactuar amb els altres agents i resoldre submissions que se’ns aniran plantejant.

 

 

L’aspecte gràfic és completament realista amb uns escenaris replets de detalls. La utilització de la llum i les ombres ressalten aquesta sensació de realisme contrastant amb el disseny de personatges que, amb la tècnica del “cell shading” agafen un aspecte d’”anime”. Tot i aquesta mescla d’estils tan contraposats en l’aspecte gràfic, la unió de tots dos funciona a la perfecció en la seva posada en escena, i encara més si ho amanim amb els flaixos i centelleigs dels làsers, col·lisions i atacs que es produeixen durant l’acció.

Astral Chain té les suficients virtuts per convertir-se en un dels imprescindibles del 2019. Malgrat que fluixeja en les fases d’infiltració o en certes missions secundàries, els moments d’acció supleixen amb escreix aquestes mínimes mancances. La seva dificultat ajustada i creixent i l’evolució dels personatges són els altres punts positius d’aquesta increïble producció de Platinum Games exclusiva per Nintendo Switch. Com anècdota comentarem l’atac furibund que Astral Chain va rebre en la seva puntuació a la web Metacritic per part de jugadors d’altres sistemes que estaven en contra d’aquesta exclusivitat. Suposo que els que no poden gaudir d’aquesta meravella també tenen dret a la rebequeria.

 

———————–
Albert Solé Jerez
www.japaniums.blogspot.com