Cristòfor Colom i els seus encontres amb “boles de foc voladores” enmig del mar

 

Cristòfor Colom tenia la ferma convicció que el nostre planeta era rodó, pel que es podia navegar d’un continent a un altre navegant en línia recta a través de l’Oceà Atlàntic. Colom tenia diferents mapes que mostraven estranys perfils més enllà de la terra coneguda.

Segons el seu quadern de bitàcola, el 17 de setembre de 1492 va donar un cop d’ull a la seva brúixola i va adonar-se que aquesta mostrava lectures estranyes. Al principi no va alertar a la seva tripulació, tenir una brúixola que no indicava bé el nord magnètic podria haver fet que s’estengués el pànic entre una tripulació que ja es trobava al límit. Va ser una sàvia decisió, tenint en compte que només dos dies abans va aparèixer una estranya llum enmig del mar en forma de “bola de foc voladora” que va sobrevolar el vaixell, i la tripulació terroritzada va amenaçar d’abortar el viatge davant del desconcert.

Amb el pas dels dies sense cap més incident, Colom va poder contenir a la facció de mariners que volia avortar el viatge. Quan tot semblava en calma i sota control, el segon encontre sobrenatural amb una altra “bola de foc voladora” arribà el dijous 11 d’octubre 1492, per sort per Colom succeí quatre hores abans que les seves naus albiraren per primer cop les terres del continent americà.

Aquests dos encontres sobrenaturals estan documentats en el diari de bord del mateix Cristòfor Colom, i encara avui dia són motiu d’estudi.