[Crítica] “Birds of Prey”, l’estocada final per l’actual univers cinematogràfic de DC Comics

 

Amb Birds of Prey, l’actual univers cinematogràfic de DC Comics ha fet fallida definitivament, i ho ha fet seguint l’espiral d’autodestrucció progressiva que va iniciar innocentment amb Suicide Squad i que va arribar al seu clímax amb la catastròfica Aquaman. La línia de treball inicial proposada per Zack Snyder amb la intenció de crear un univers cinematogràfic consistent, seriós i superior al de Marvel, començant amb les enyorades i aclamades Man of Steel i Batman v Superman, ha quedat devastat. Senzillament Warner Bross ha decidit trencar-ho tot inexplicablement, i Marvel ha guanyat definitivament la partida.

Pels despistats recordem que la pel·lícula Joker no forma part de l’univers de la Justice League, i segurament tampoc de l’univers que obrirà The Batman, film que convida molt poc a l’optimisme després del seu criticable i dubtós càsting d’actors, començant per la sorprenent elecció de Robert Pattinson com a Bruce Wayne…

 

 

Retornant a Birds of Prey, cal indicar que ni les més que correctes escenes d’acció, i la gran actuació de Margot Robbie interpretant a Harley Quinn, han pogut salvar aquest avorrit, insostenible i feixuc film d’acció. Ni el màrqueting multicolor, ni els quilos de maquillatge, ni l’estilisme, ni l’humor estèril, ni les altes dosis de proclames socials encobertes que no aporten res a la trama, poden salvar un projecte que ha fet aigües pels quatre costats, ja des de la seva primera setmana d’estrena, situant-se com el film del nou univers cinematogràfic DC Comics amb pitjor recaptació durant el seu primer cap de setmana.

Birds of Prey és un film tan pèssim com els seus greus errors de raccord, i les desafortunades interpretacions d’Ewan McGregor, que sembla que s’ha pres a catxondeig el seu paper de sanguinari Black Mask, i  de Rosie Perez, que ofereix una insofrible interpretació de Renée Montoya.

 

 

La situació d’aquest actual univers cinematogràfic ja no pot anar a pitjor, pel que ara ja només ens queda ser optimistes i confiar en el fet que Wonder Woman 1984 suposi un punt d’inflexió, i que l’any que ve James Gunn ens sorprengui amb la seva visió de Suicide Squad, per així ajudar a Warner Bros a què decideixi fer realitat Justice League 2, i tinguem altre cop l’oportunitat de veure al capdavant Zack Snyder liderant la dignitat de DC Comics a la pantalla gran.