[Crítica] “The Lighthouse (El Far)”

De recent estrena als nostres cinemes, The Lighthouse (El Far) és un thriller psicològic atípic i claustrofòbic que acapara premis i elogis per allà on passa.

A hores d’ara ja no negarem la importància de la productora A24 dins el cinema actual. Qualsevol film associat a aquesta lletra i als dos números és, a priori, senyal de qualitat, risc i originalitat. Gràcies a ella, el cinema tal com s’entenia fa uns anys i que semblava esfumar-se, ha recuperat part de la seva essència; un cinema més clàssic, històries més valentes i captivadores, directors competents i guions amb més personalitat. Una mena de cinema independent però amb més pressupost i que engloba diferents gèneres, però que té en el thriller, el terror psicològic i la profunditat de la ment i el caràcter humà, com els referents més significatius. Petites joies com Under the Skin, Ex Machina, Slow West, Swiss Army Man, A Ghost Story, Under The Silver Lake, Hereditary… han sortit de les files de la productora.

 

 

Així doncs, si The Lighthouse  ja se’ns presenta com un dels millors films de l’any, qui no es tira de cap al mar, sabent que tens un far que t’il·lumina el viatge?

El film està filmat en 35 mm i amb una relació d’aspecte pràcticament quadrada (1.19:1 per ser exactes), que en privar-se de panoràmica guanya en claustrofòbia i ressalta la sensació d’aïllament. El blanc i negre exquisit li dóna un toc arcaic i tradicional (com les cançons) i la llum i fotografia captivadores, com el cant d’una sirena, submergeixen l’espectador en una faula estranya i colpidora.

The Lighthouse és un film que beu de Lovecraft, Bergman i Kubrick. La direcció és molt ferma (amb plans que semblen fotografies antigues) però sobretot destaca pel tour de force dels dos personatges principals; Willem Dafoe i Robert Pattinson s’enfronten a un gran duel interpretatiu.

 

 

És un viatge cap a la solitud i a la follia, on l’ambientació és un personatge més. La casa, el far i el mar aporten molta força i els continus sons com de sirenes de vaixells, balenes i altres éssers marins, et fan estar en constant expectació, mentre els personatges van descobrint els seus interiors més obscurs i pertorbadors. Carregada de simbolismes i ambigüitats, és un fantàstic film per experimentar i començar amb molt bon peu l’any cinematogràfic.

Valoració ★★★★

 

 

—————
Carles Vilar