[Crítica] “Titans”, segona temporada plena de dubtes i d’encerts, però amb el mateix carisma

 

La segona temporada de la sèrie Titans (Netflix) ens ha deixat més o menys la mateixa sensació que l’anterior entrega, molts dubtes sobre el seu guió i trama argumental, però a la vegada molts encerts i grans dosis de carisma que la converteixen en un gegant a la pantalla petita. Titans és un abans i un després pel que fa a les sèries de DC Comics, un projecte ambiciós i seriós que res té a veure amb l’Arrrowverse de Green Arrow i companyia, i que podria encaixar perfectament amb l’univers cinematogràfic de Zack Snyder.

 

 

Titans tornava amb comptes pendents i amb la por de no estar a l’altura de la seva primera temporada, i al final, tot i el sense sentit d’alguns dels seus episodis, que semblen totalment inconnexos, ha pogut complir amb el que s’esperava d’ella. Tal ha estat el despropòsit en alguns moments que ens preguntem si realment valorem positivament aquesta sèrie per les ganes de veure aquests personatges a la pantalla petita, o perquè realment la sèrie s’ho val.

Dick Grayson segueix vivint la seva odissea personal amb Bruce Wayne (amb molt més pes en la trama), Raven amplia el seu repertori de problemes sobrenaturals, Garfield viurà alguns dels seus pitjors moments, mentre que Hawk, Dove, Wonder Girl i Starfire tampoc faran curt. La introducció de nous personatges com Aqualad, Superboy, el gos Krypto, Rose i el seu malvat pare Deathstroke complementen la llista de personatges de còmic recreats en aquesta producció de Netflix.  Com a nota negativa, pel que fa a mitologia i personatges, hem trobat molt a faltar l’aparició de Batman com a Batman, del Batmòbil i sobretot de la Batcova.

 

 

 

DC Comics i Netflix sembla que són conscients del potencial d’aquesta sèrie, i es faran càrrec dels errors i de les inconsistències en el guió de les 2 primeres temporades de Titans, i ja estan reclutant un nou equip de guionistes de cara la tercera temporada que s’estrenarà durant la tardor d’aquest 2020.