La història de la Neo Geo Rental System, i l’origen de la mítica consola de SNK

 

Durant els anys 80 el negoci dels videojocs estava en auge, sobretot pel que fa al mercat de les màquines Arcade que suposaven un gran salt de qualitat respecte a les consoles casolanes. Al final d’aquesta prolífica dècada, SNK  s’associà amb Alpha Denshi (ADK en els seus últims anys d’existència), creadora d’una placa innovadora per a recreativa anomenada Alpha68k, que seria la precursora de l’imminent sistema Neo Geo. Amb aquesta es podia gaudir de jocs com Battlefield (després denominat Time Soldiers), Gold Medalist, Sky Soldiers o Sky Adventure, suportant una resolució de 256×224 píxels mostrant 2048 colors en pantalla.

Els esforços d’ambdues companyies es van concentrar en evolucionar aquesta placa per a poder connectar diversos cartutxos de potència Arcade en una mateixa màquina, permeten així poder jugar a diversos jocs de gran complexitat en un mateix sistema. No oblidem que fins llavors el hardware de cada màquina recreativa era dissenyat específicament per a fer funcionar un sol videojoc en concret, tot el contrari de les consoles que permetien jugar a més d’un joc amb el mateix sistema tècnic.

Així doncs nasqué el 31 de gener de 1990 el primer sistema Neo Geo, ideat en dues versions idèntiques tècnicament que oferien indistintament una resolució de 320×224 píxels mostrant 4096 colors en pantalla. L’única diferència entre aquests dos models la trobàvem en el seu aspecte físic: AES concebut per a ser jugat en llars amb una carcassa de plàstic en format consola, i MVS concebut per a ser jugat en salons recreatius dins d’un moble Arcade tradicional. El sistema AES usava, indiferentment de la seva versió, el mateix hardware: dos CPUs: un Motorola 68000 de 16-bit com a processador principal a 12 MHz i un altre de 8 bits ZiLOGZ-80AI  que funcionava a 4 MHz. Per a fer-se una idea de la revolució tecnològica que va suposar en aquell moment el sistema Neo Geo, només cal fixar-nos amb la potència de la seva CPU principal, que operava un 50% més ràpid que el processador 68000 de la consola Mega Drive/Gènesi de Sega, la seva única “competidora”.

 

 

La idea inicial de SNK de comercialitzar el sistema AES a les llars va ser reconduïda degut al preu final de venda: 599 dòlars als Estats Units, 48.880 iens al Japó i 600 euros a Europa, incloent-hi dos joysticks i un joc (Baseball Stars o NAM-1975). Conscients del fort cost econòmic que suposava per la gran majoria d’usuaris, acostumats a pagar molt menys per a les consoles de l’època, van decidir crear el model Neo Geo AES Rental System, i distribuir-lo en hotels dels Estats Units d’Amèrica i Japó, per a ser llogats als seus hostes. Aquesta mítica versió pràcticament idèntica a l’AES final, però amb els joysticks amb els botons Select i Start en posició contrària a la versió posterior, en les primeres 1.700 unitats fabricades va incorporar un sòcol per a allotjar la BIOS, a més d’un adhesiu característic. Actualment el model Neo Geo Rental System és el més car del mercat, i es pot aconseguir a preus prohibitius de més de 1700€, si sou afortunats de trobar-lo disponible.

 

Imatge dels models Neo Geo Rental System japonès i americà.

 

Després de l’etapa inicial en hotels, que va ser un rotund èxit, SNK va plantejar-se fer el següent pas comercial abans d’entrar al mercat tradicional. Aquest va consistir a crear el seu propi sistema de lloguer exclusiu, calcant l’estratègia aplicada en hotels, i oferint-lo a un petit grup selecte de jugadors, per aquesta raó i com a reclam al catàleg inicial dels seus jocs apareixia la següent frase: “This product can only be used on the NEO GEO Rental System”. L’ansietat entre els gamers de l’època per aconseguir aquella màquina tant revolucionaria i preuada per a les seves llars, va acabar fent que acabessin comprant aquelles primeres unitats NEO GEO Rental System per 650 dòlars o més. Va ser llavors quan SNK va accelerar els seus plans de venda, i va decidir posar a la venda el model AES a escala mundial un any després del llançament del model Rental System, eliminant-lo del mercat.

Com sempre els plans de la companyia d’Osaka, fundada el juliol del 1978, van variar depenent de les necessitats del mercat. La seva ideal inicial era posar a la venda la Neo Geo AES als EUA al preu de 599 dòlars, 48.880 iens al Japó i 600 euros a Europa, incloent-hi dos joysticks i un joc (Baseball Stars o NAM-1975). No obstant això, aquest pla va ser ràpidament descartat, ja que per exemple en el llançament oficial americà va tenir el preu de 649,99 dòlars amb dos joysticks, una targeta de memòria i el joc Magician Lord (les primeres caixes de les Neo-Geo tenien una etiqueta adhesiva orada anunciant la inclusió del Magician Lord). Aquest paquet va ser conegut com a Golden System. El sistema AES també va ser llançat en un pack Silver System, que incloïa un joystick encara que no afegia jocs o una targeta de memòria. Els jocs costaven 200 dòlars o més cadascun, poca broma perquè encara avui en dia els col·leccionistes paguen aquestes quantitats per aconseguir-ne còpies, i alguns títols en concret poden arribar a costar més de 20.000€.

 

 

Per a fer-se una petita idea del monstre a escala tècnica que havia creat SNK respecte a la competència, cal tenir en compte que no va ser fins a l’arribada de la consola de 128 bits Sega Dreamcast, quan es van aconseguir conversions perfectes dels jocs de Neo Geo. Això demostra l’enorme potència en 2D de la màquina encara sent una consola de 16 bits, i explica per què encara avui dia la consola Neo Geo és tan difícil d’aconseguir al mercat de segona mà, ja que qui l’aconsegueix difícilment la posa a la venda.