“Temptations” de MSX, la joia de la corona de l’Edat Daurada del software espanyol

 

Temptations és per als usuaris de l’estàndard japonès MSX, sense cap mena de dubte, la joia de la corona de l’anomenada edat daurada del software espanyol. Programat completament per Luís (Luigi) López Navarro, va ser llençat al mercat l’any 1988 per Topo Soft, una empresa de programació creada per la distribuïdora Erbe Software.

 

 

El Germà Nonat (Noni per als més propers) està a punt de recular davant aquesta última prova a la qual es veu sotmès per demostrar la seva vàlua i poder ser ordenat membre de l’Ordre Vitigudina. I és que els habitants del poblet podien haver-se estalviat els detalls sobre l’aspecte dels dimonis i engendres que assetgen el llogaret.  Per tal de donar-se ànims a ell mateix, intenta recordar les anteriors proves i les calamitats pretèrites, com ara els quaranta dies de dejú al desert, els quals de res servirien si no superava aquest últim repte: eliminar tota presència demoníaca de la zona. Així que no queda altra que encomanar-se, fer acopi de fe i començar a endinsar-se cap al bosc…

Topo Soft va llençar al mercat aquest joc exclusiu pel sistema MSX amb el lema “El primer joc que aprofita totalment les qualitats gràfiques d’aquesta màquina”, malauradament també va ser dels últims. I la veritat és que Temptations és una delícia visual per als microprocessadors de 8 bits de l’època i una demostració empírica de què al nostre país també es podien crear jocs que res tenien d’envejar als que ens arribaven directament des de Japó.

 

 

Els usuaris de MSX sempre ens vam sentir marginats per les companyies de software europees, on malgrat que l’estàndard japonès va arrelar amb força a Espanya, Holanda i França, a escala global vam quedar bastant ocultats per Amstrad, Sinclair i Commodore. Era normal que companyies programadores dediquessin els seus esforços a aquests tres sistemes, perquè tenien molts més usuaris i, per tal de no deixar als posseïdors d’un MSX a l’estacada, realitzessin una conversió directa de la versió Spectrum a l’estàndard nipó. Aquest tipus de pràctica, la conversió directa de l’Spectrum va ser molt odiada, ja que extrapolava les limitacions sonores, gràfiques i de recursos de memòria de l’Spectrum al molt superior MSX.

Tornant a Temptations i la seva demostració de què a Europa també es podia fer software de qualitat pel sistema MSX, dir que ens trobem davant d’un clàssic joc de plataformes amb l’objectiu únic d’anar passant de pantalla per així arribar al seu final. Caldrà estudiar a la perfecció les rutines de cada un dels enemics que pul·lulen en cada una de les escenes per tal de calcular la forma d’eliminar-los o esquivar-los sense perdre cap de les nostres preuades vides. La premissa és senzilla, l’obra complicada, i això es deu al fet que el disseny de cada escenari està calculat al mil·límetre per tal de posar a prova l’habilitat del jugador. Tampoc ajuda gens la inèrcia del voluminós cos de Noni, el protagonista. I és que cada cop que fem saltar al nostre personatge, aquest fa uns petits passos després d’aterrar, com si la seva enorme panxa manés més que els seus peus.

 

 

A Temptations no tot és eliminar enemics i calcular salts, ja que la recol·lecció d’ítems també forma part important del desenvolupament de l’acció. Trobarem dos tipus de “power-ups” al llarg d’aquesta aventura: els que ens permeten augmentar el nombre de fletxes que el nostre protagonista pot disparar (sí, sembla a ser que l’Ordre Vitigudina no té cap mena de recel en l’ús d’armes) i els que augmentaran el poder d’aquestes fletxes convertint-les en projectils de foc, gel o ones d’energia capaces de travessar els decorats. Altres ítems a recollir són les vides extra i les preuades ales que permeten al Germà Noni mantenir-se flotant a l’aire.

Una altra tasca que també s’ha de realitzar, i ens aporta un extra de duració a aquest joc, és l’exploració. En algunes pantalles, el programador ha amagat, de manera hàbil alguns ítems, els quals ens facilitaran i molt el nostre progrés. Per tal de fer aparèixer aquests objectes haurem de disparar en el punt just del decorat de manera repetitiva, tasca no gens fàcil a causa de la proximitat dels dimonis.

Els enemics són, sorprenentment, molt variats i cada un d’ells amb rutines ben diferenciades. Ocells, peixos i dimonis de tota mena que s’arrosseguen, salten, volen, reboten, etc. Cada un d’ells amb la seva rutina i que sols poden ser eliminats amb un tipus específic d’arma. Foc, pous, aigua, punxes i parets que es mouen afecten també al nostre personatge.

 

 

L’aspecte gràfic, com ja hem ressaltat anteriorment, és espectacular per l’època, ja que aprofita els 16 colors per pantalla que oferia l’estàndard japonès i la utilització d’”sprites” que es podien moure per la pantalla amb una suavitat impensable en els altres microprocessadors de 8 bits. El joc es va dividir en 4 fases d’unes 9 o 10 pantalles cada una d’elles. La dificultat creixent, força ben calculada, arriba al seu punt més àlgid a la seva tercera fase, on la inèrcia del salt ens llença directament contra la gola de les criatures infernals que evolucionen per la pantalla. La quarta fase converteix al nostre protagonista en un peix i es desenvolupa en un món subaquàtic. Aquí la dificultat minva pel fet que el nostre personatge flota constantment i ja no hem de calcular els seus salts. Aquesta absència del salt s’ha substituït amb un mapa laberíntic que si ens equivoquem de camí, ens trobarem en un cul-de-sac i no tindrem més remei que tornar a començar la partida davant la nul·la possibilitat de fer marxa enrere.

La música del joc sols la trobarem en la pantalla inicial de presentació, i és una melodia polifònica que va ser composada per tot un clàssic de la dècada dels 80: César Astudillo, conegut com a “Gominolas”. Durant la partida sols sentirem els sorolls que produeixen les nostres accions com disparar, saltar o eliminar els enemics.

 

 

Acabaré amb les bondats de Temptations assenyalant que el joc es va distribuir en format de cinta de casset i que la seva caràtula va ser obra d’Alfonso Azpiri, il·lustrador i dibuixant de còmics responsable de moltíssimes de les espectaculars caràtules que acompanyaven els videojocs nacionals dels 80, i també creador de personatges ben coneguts com “Mot” i “Lorna”.

Temptations forma part d’una trilogia de videojocs publicats per Topo Soft juntament amb “Colt 36” i “Ale hop!”, aquests dos últims també programats pels germans Luis i Alberto López Navarro a casa seva. La forma com es van desenvolupar i l’exclusivitat d’aquests tres jocs per a l’estàndard japonès serien el que avui en dia es coneix com a videojocs “indies”, i com que per part de la companyia no hi va haver cap mena d’interès d’adaptar-los als altres microprocessadors que dominaven el mercat espanyol i europeu, el pas del temps els ha catapultat a la categoria de mítics entre els usuaris i nostàlgics que ja tenim uns anyets.

Al 2015, Gerardo Herce va realitzar un “remake” de Temptations per a Windows, Android, Linux i MAC on es van actualitzar els gràfics i s’hi va afegir música de 16 bits que sona durant les fases. Es van disminuir els efectes sonors i s’hi ha afegit una cinquena fase en la qual ens enfrontem a un “final boss”. Per a qui us interessi gaudir de la versió original clàssica, podeu descarregar-vos l’emulador de MSX per a PC “BlueMSX”, i el joc el podeu descarregar d’una de les moltes pàgines dedicades a l’estàndard japonès.

———————–
Albert Solé Jerez
www.japaniums.blogspot.com