“THX 1138”, una obra de culte de George Lucas del 1971

 

Coneixeu els inicis del creador de la saga galàctica més famosa del cinema, ara que aquesta s’apropa al seu desenllaç? El film de Lucas, THX 1138, és una obra de ciència-ficció personal, experimental, visionària i contemporània, basada en l’anterior curtmetratge del mateix director, Electronic Labyrinth: THX 1138 4EB (1967).

 

Per gaudir una obra com aquesta per primera vegada, en una època ja remota, un havia d’endinsar-se en els catàlegs de films d’importació d’una botiga especialitzada, esperar un mes que arribés (recollir-la a la mateixa botiga), i posar-se el VHS en qüestió sense auto-tracking per després deixar-se portar per la part visual i sonora d’un exercici cinematogràfic digne d’estudi.

 

 

THX 1138 és de les primeres obres concebudes enmig del despertar d’uns artistes que canviarien el curs de la història del cinema: el llenguatge, l’entreteniment i la seva revolució en tots els aspectes (Coppola, Lucas, Scorsese, De Palma, Spielberg), gràcies en part a la productora American Zoetrope, creada l’any 1969 pels directors d’El padrí i La guerra de les galàxies.

 

 

Aquesta primera obra de Lucas per la productora (i el seu primer llargmetratge particular), és adient per a qualsevol dia negre d’una època fosca, dins de classes manipuladores d’una realitat que en molts aspectes supera la ficció (vegis l’enèsima mostra de manipulació i consumisme a ultrança amb el passat “Divendres Negre”).

És un conte futurista, real, sonor i colpidor. Poema moral del consumisme, la prohibició, les lleis imposades, les societats construïdes per treballar, mirar una pantalla, prendre pastilles i comprar més per ser feliç. Així resa el film: “Prevén accidents. Incrementa la producció. Treballa de valent. I compra més. Compra més ara. Compra més i sigues feliç”, sota l’atenta mirada del nostre interlocutor, una imatge d’una fe imposada.

 

 

L’amor també està prohibit. Serà el següent pas del canibalisme actual?

El futur està aquí.

Valoració ★★★★★

 

 

—————-
Carles Vilar