Clàssic del mes, vol. 11: “Silent Hill 2”

 

Si el primer Silent Hill va ser capaç d’obrir la porta del terror psicològic al món dels videojocs, el segon va aconseguir convertir-se en una de les obres més enigmàtiques del gènere de l’horror.

L’inici de l’any 1999 va ser testimoni del llançament de Silent Hill, un títol que trencaria amb la tendència d’altres representants del survival horror a l’època. A més de presentar-hi uns gràfics dissenyats totalment en 3D (a diferència dels escenaris prerenderitzats en 2D de sagues com Resident Evil), el joc se centrava a transmetre el terror mitjançant aspectes com la història, l’opressiva atmosfera i els estrafolaris personatges, entre d’altres.

 

 

Només dos anys més tard, es va presentar l’oportunitat de tornar a visitar el poble maleït que dona nom al joc. Silent Hill 2 era publicat per Konami el setembre de 2001, convertint-se en un dels títols més importants dels primers mesos de vida de PlayStation 2. Mentre s’hi mantenien alguns dels seus elements jugables més definidors, com l’abundància de trencaclosques o l’exploració plànol en mà, el joc destacà sobretot en l’àmbit argumental, ja que feia ús d’un simbolisme poc usual en el mitjà, amb constants metàfores, al·legories i referències a altres arts.

 

 

A escala tècnica, aquesta segona part sorprenia pel seu intel·ligent ús del so i per efectes com la boira volumètrica o la il·luminació en temps real. A més a més, disposava d’una banda sonora, a càrrec d’Akira Yamaoka, que és sovint considerada una de les millors que s’han fet mai per a un videojoc.

Silent Hill 2 va aparèixer originàriament a PlayStation 2 i, més tard, a Xbox i PC. Se’n va fer una remasterització que l’adaptava, juntament amb Silent Hill 3, a PlayStation 3 i Xbox 360, anomenada Silent Hill HD Collection. Com que aquesta revisió presenta alguns problemes de rendiment, l’experiència original pot resultar encara hui la més recomanable.

——————
David Pedrós