Clàssic del mes, vol. 14: Street Fighter II

 

L’any 1991, un joc de lluita va marcar un punt d’inflexió als salons recreatius de tot el món. Street Fighter II, amb el seu mític planter de personatges, demostra que hi ha segones parts que no són bones, sinó excel·lents.

La màquina de l’Street Fighter original es comercialitzà a mitjans de 1987 i ben prompte va començar a rebre alguna conversió per a microordinadors i consoles de l’època. Tanmateix, la seua continuació seria la que protagonitzaria un major impacte, que arriba fins als nostres dies.

 

 

I és que la companyia japonesa Capcom troba en Street Fighter II un dels seus títols més aclamats en la seua història. No només presenta una mecànica de lluita molt depurada, amb combinacions de moviments específiques per a cada personatge, sinó que també ho acompanya d’un desplegament tècnic impressionant, amb animacions fluides i escenaris farcits de detalls.

Un repertori de lluitadors que inclou personatges com Ryu, Chun-Li, Ken, Dhalsim, Blanka, M. Bison, Guile o Zangief mereix una menció especial, ja que es tracta, sens dubte, d’un dels motius de l’immens èxit del joc. La varietat en els dissenys va de la mà de la diferenciació d’estils respectiva, de forma que tot jugador hi pot trobar el que s’ajuste millor a la seua habilitat.

 

 

Amb un control tan tècnic i profund com el de Street Fighter II, l’aspecte competitiu es disparà en els recreatius durant molts anys, en una mostra més que el llegat d’aquest títol ha superat tota barrera fins a convertir-se en tot un fenomen sociocultural, a més d’una revolució per al mitjà dels videojocs.

D’entre les enèsimes versions de Street Fighter II disponibles per a múltiples sistemes, teniu l’ocasió de trobar-vos amb Street Fighter II: Turbo i Street Fighter II: Special Champion Edition als catàlegs preinstal·lats de Super Nintendo Classic Mini i Mega Drive Mini, respectivament.

 

 

——————
David Pedrós