Crítica d'”Aquaman”, quan el nou univers cinematogràfic de DC Comics queda totalment sepultat

 

Aquaman, dirigida per James Wan, escrita per Willy Deal, i distribuïda per Warner Bros és possiblement el bunyol cinematogràfic de superherois més gran que mai s’ha projectat a la pantalla gran, fins i tot superant en alguns aspectes a la Catwoman de Halle Berry. Sí, ho sabem, això són paraules majors, però és que Aquaman és un cúmul de despropòsits desorganitzats comprimits sense cap ni peus en una pel·lícula, que ara ja sí, sepulta de forma definitiva el nou univers cinematogràfic de DC Comics.

 

 

Warner Bros ha deixat de banda totalment i de forma decidida l’estil seriós i transcendental de Zack Snyder, per a intentar copiar sense cap mena de talent a la seva companyia rival, Marvel Studios. Efectes especials que semblen trets de la passada generació de videojocs de PS3, història totalment inconnexa, emotivitat ridícula i previsible, diàlegs que segueixen fil per randa tots i cada un dels tòpics més suats del cinema de Hollywood, i unes actuacions realment deplorables, en especial les de Jason Momoa, Nicole Kidman i William Dafoe, que estan completament desconeguts. Aquaman a més intenta rendir homenatge de forma ridícula a grans clàssics com La Sireneta, Indiana Jones, Blade Runner, Jurassic Park o fins i tot a Man of Steel de Zack Snyder. La sensació d’estar veient un producte televisiu fet a base d’idees inconnexes, baix pressupost, i amb un humor totalment patètic, no desapareix fins als minuts finals de metratge, on podem gaudir d’algunes escenes que podríem considerar que estan a l’altura del que hauria d’haver estat aquesta pel·lícula.

El nou univers cinematogràfic de DC Comics va començar molt fort, consistent i de forma seriosa amb Man of Steel. Batman vs Superman va demostrar que més enllà de l’allargada ombra de Nolan es podia fer la millor pel·lícula de superherois de la història. Suicide Squad va baixar sorprenentment el nivell al límit del permès per arribar a altres tipus de públic, però amb Wonder Woman es va fer el primer pas ferm cap al precipici, i amb Justice League es va fallar i molt. La que havia de ser la millor pel·lícula de DC Comics a la pantalla gran va acabar sent un desastre de recaptació, més enllà de desafortunat greu problema familiar de Zack Snyder, que el va obligar a abandonar quan la pel·lícula ja estava quasi finalitzada, i la posterior contractació del catastròfic Josh Weddon.

Amb Aquaman podem donar per destruïda totalment la idea inicial de Zack Snyder per a DC Comics, que era arribar a construir el primer univers cinematogràfic seriós de superherois, lluny de la prefabricació i humor fàcil per a tots els públics de Marvel. Ni la inclusió dels mediàtics Jason Momoa, Amber Heard, Patrick Wilson, Nicole Kidman, Dolph Lundgren, William Dafoe i Yahya Abdul-Mateen II ha servit per salvar aquest vergonyós projecte cinematogràfic que tot i la seva recaptació ha fet aigües.

 

 

La decisió de Warner de relegar a feines de producció a Snyder privant-lo de qualsevol capacitat de lideratge al projecte ha sortit molt cara, i ara n’estem pagant les conseqüències. Sense cap mena de dubte l’univers cinematogràfic de DC Comics ha mort definitivament, i Shazam és un nou exemple de com tot ha acabat per DC Comics als cinemes.

————-
Albert Traguany