Crítica “Joker”: Joaquin Phoenix és el verdader pallasso de Gotham, la resta són imitacions

 

Joker, és la millor pel·lícula del que va d’any 2019, i l’actuació de Joaquin Phoenix va molt més enllà del que un actor pot oferir interpretant un personatge, ell s’ha convertit en el verdader Joker. No és ni millor ni pitjor que la resta d’anteriors d’interpretacions, senzillament ell és el pallasso de Gotham.

 

 

Llegireu i escoltareu crítiques ferotges als mitjans de comunicació pel que fa al plantejament del director Todd Phillips, acusant-lo d’incitar la violència i d’haver creat un film violent que hauria de ser censurat. Joker ni molt menys és una pel·lícula violenta, racista o  misògina, quines barbaritats s’han arribat a dir! Té violència sí, però usada amb realisme i de forma puntual, i per acusar-la de racista o misògina s’ha de tenir molta imaginació i moltes ganes de difamar. El “problema”, per a l’actual “establishment”, és que la pel·lícula ens ofereix un missatge realista, no políticament correcte, i diu les coses pel seu nom.

 

“El missatge políticament incorrecte del film l’ha portat a ser fins i tot titllat d’instigador del terrorisme”

 

 

Vivim en una societat on ens importa ben poc el que li passi al nostre veí, l’important és sentir-nos bones persones a qualsevol preu, si cal mirant cap a una altra banda, sense fer front a les injustícies. Senzillament ho fem, i passem pàgina ben ràpid, sempre que la víctima no sigui una persona propera, famosa, poderosa o mediatitzada, llavors sí que ens sentim afectats. Una societat on les persones amb malalties mentals són menyspreades i ridiculitzades sense cap problema. Un món on els polítics i la gran majoria de mitjans de comunicació intenten extreure fins a l’últim profit de qualsevol desgràcia i persona vulnerable pel seu benefici propi, i a més ens intenten dictar el que està bé i el que està malament i com hem de pensar, tot des dels seus llocs de privilegi, lluny del crim a peu de carrer. Evidentment aquest clar missatge ha provocat que la pel·lícula hagi estat declarada perillosa per a la societat, i acusada de promoure futurs actes terroristes… on anirem a parar!

 

“L’actuació de Joaquin Phoenix interpretant al personatge del Joker supera per primer cop la de Heath Ledger

 

Phoenix, qui es va resistir durant un any a acceptar el paper, i que finalment va fer-ho per “la por que sentia per estar a l’altura de l’exigència”, s’erigeix en autèntica estrella, superant fins i tot a la intocable actuació de Heath Ledger a la segona pel·lícula de la trilogia de Nolan, tot i que cal tenir en compte que ambdós ens mostren un període diferent de la vida del personatge. La seva rialla és realment pertorbadora, els seus moviments imprevisibles i els seus atacs d’ira devastadors. Joaquin per a interpretar al príncep del crim va aprimar-se fins a 22 quilos en pocs mesos, aconseguint una figura quasi esquelètica i demoníaca a força de menjar només vegetals i fruites (no una poma com corre en molts mitjans sensacionalistes), tot per acabar certificant la millor actuació de la seva extensa carrera. La profunditat psicològica del personatge es veu perfectament reflectida en la trama del film, pel que podrem explorar per primer cop a la pantalla gran la deriva que porta al Joker a ser qui és, entendre millor el seu camí cap a la maldat extrema i fins i tot sensibilitzar-nos per la realitat que li toca viure.

 

 

Phoenix i Phillips tot i situar el film l’any 1981, han sabut crear un Joker actualitzat, complex i pertorbador, que ens farà dubtar de la seva verdadera naturalesa. A la vegada que ens mostra un altre concepte menys angelical dels orígens de Bruce Wayne, i l’alta societat de Gotham. Com en la vida real, cap persona és 100% bona o dolenta per molt que el poder i els mitjans ens diguin el contrari, tot són matisos amb diverses interpretacions depenent del prisma en què es miren. Pel que fa a la influència dels còmics poca cosa trobem, sobretot si intentem cercar-ne un que hagi inspirat la cinta, però referències a les anteriors pel·lícules de Batman sí.