Jocs de cine, vol. 1: Blade Runner

 

Blade Runner no només es va convertir en un dels mites de la ciència-ficció en el cinema. La seua adaptació a videojoc va demostrar com es pot anar més enllà d’una pel·lícula per a oferir un títol de qualitat.

L’any 1982 s’estrenava la que és considerada una de les millors pel·lícules de tots els temps: Blade Runner. Es basava en la novel·la curta Els androides somien xais elèctrics?, de Philip K. Dick, i representà un dels moments estel·lars dins la carrera de Ridley Scott, director de la cinta.

 

 

Quinze anys després, els usuaris de PC van poder gaudir d’una nova adaptació d’aquesta obra, ara del cinema al videojoc. Westwood Studios, coneguda per títols com Dune 2000 o Command & Conquer, va aconseguir-ne la llicència per a llançar al mercat una aventura que no es conformava a replicar els personatges i el guió del film, sinó que hi anava més enllà, en servia de complement.

El videojoc de Blade Runner  presentava un nou protagonista, Ray McCoy, però també una nova història, que es desenvolupava de forma paral·lela a la de la pel·lícula. Estèticament, el joc recreava l’estil de l’obra de Ridley Scott, sobretot pel que respectava a la presentació d’escenaris i esdeveniments importants. Quant a l’apartat jugable, el títol de Westwood girava entorn de la investigació i atorgava especial rellevància als diàlegs entre personatges.

Aquesta importància del guió és un dels elements que més l’apropa a l’homònim fílmic. Es tracta d’un títol no lineal, ja que segons les decisions que pren el jugador la història avança d’una manera o d’una altra. A més a més, la pròpia naturalesa dels personatges varia a cada partida, cosa que converteix Blade Runner en una aventura amb un alt grau de rejugabilitat.

En resum, Blade Runner serveix com a exemple d’adaptació de cinema a videojoc. Hi ha correspondència estètica i sonora amb la pel·lícula, però també temàtica, ja que expandeix l’univers original i captura la filosofia de la novel·la i el film.

 

 

————–
David Pedrós