La primera guerra química va tenir lloc a Síria fa 1.700 anys

Una de les primeres referències de l’ús d’armes químiques en la literatura occidental la trobem en el mite grec d’Heracles, en la que submergeix les seves fletxes en la sang d’Hidra per a què siguin tòxiques. Tot i així les primeres evidències arqueològiques clares de l’ús d’armes químiques cal buscar-les més endavant en la història, concretament a Dura Europos, jaciment situat a la vora del riu Eufrates, a Síria. En el seu moment va ser una ciutat romana que va caure en mans dels sassànides al voltant de la meitat del segle III, i que durant la dècada dels anys 20 i 30 del segle XX va ser explorada per arqueòlegs francesos i americans en una excavació on hi van poder trobar cossos apilats d’almenys 19 soldats romans i un soldat sassànida, concretament en un túnel.

DuraEuropos

La interpretació inicial va ser que allí hi va tenir lloc una feroç batalla, on els sassànides van intentar repel·lir als defensors romans, però un estudi efectuat l’any 2009 i ara corroborat per la comunitat científica conclou que es tracta de la primera guerra química de la que es tenen proves clares. La posició dels cossos romans, apilats deliberadament en una pila, suggereix que aquest no era el lloc on van caure. La interpretació alternativa, segons el professor Simon James, arqueòleg de la Universitat de Leicester, va ser que els sassànides van emprar gasos tòxics per a matar els defensors romans. Quan el sofre i betum van ser llançats al foc, es van convertir en un gas asfixiant, i quan van ser inhalats pels romans es van convertir en àcid sulfúric en qüestió de minuts, els romans que eren al túnel van caure morts.