“Mind Game”, un film d’animació de culte del gran Masaaki Yuasa

 

Mind Game, any 2004, va ser el primer film de Masaaki Yuasa i el seu debut no va poder ser més espectacular. Tot i la seva experiència anterior en sèries televisives com “Crayon Shinchan” o “Doraemon”, Yuasa ens atrapà a la pantalla de la manera més eclèctica i esbojarrada. Primer que tot cal destacar la mateixa composició del film que és un enorme encadellat de diferents tècniques d’animació: tradicional, llapis, aquarel·la, stop-motion, collage, fotografia, infografia, etc. Tots aquests elements tan dispars forment una heterogènia unitat, com si fos un “patchwork”, aconseguint un dinamisme i una psicodèlia sense igual.

 

La paleta de colors utilitzada reforça la sensació de viatge mental provocat per LSD. Colors plans i ben llampants, amb predomini dels fluorescents i estridències cromàtiques. Exageracions gràfiques dels personatges i constant moviment de tot l’escenari. Si a això li adjuntem una música a ritme de samba, obtenim un dels escenaris més bojos que mai s’hagin vist en un film.

El creixement personal i la reflexió sobre l’ésser interior és el tema principal d’aquesta història. Yuasa se centra en l’autoanàlisi que fan cada un dels personatges i en el canvi d’actitud davant la vida que realitzen amb més o menys encert però amb esforç personal. Si agafem l’obra original de Robin Nishi amb el mateix títol i que és la base d’aquesta pel·lícula ja veurem que l’autor es basa en les seves pròpies pors i complexos per desenvolupar la història.

L’estil de dibuix de Mind Game és simple, de línies rectes i senzilles. És molt possible que s’hagi optat per aquest estil per donar el màxim de llibertat als animadors i aconseguir l’efecte surrealista que el director ha buscat en tot moment. El començament del film és una seqüència esbojarrada d’imatges inconnexes fetes amb diferents estils d’animació i que res aporten a l’espectador excepte un joc visual i estètic. A mesura que es desenvolupa el film, aquestes imatges aniran apareixent dins del seu context i l’espectador podrà associar-les a la història que ens pretenen contar. Al final del film es repetiran i podrem identificar-les. Aquesta seqüència és una mena de joc que el director fa amb l’espectador i que incideix en el fet que els personatges han fet un creixement personal, igual que l’espectador que al final del film pot identificar cada un dels fragments d’escenes.

 

 

Un altre element de Mind Game que destaca constantment dins el film és la sexualitat. Sense ànims d’esbudellar la pel·lícula, el sexe és una constant tant en les imatges més estripades com en els diàlegs. Balls, disfresses, persecucions, violació, reflexions, pensaments… tot té un caràcter marcadament sexual. Aquesta obsessió que acompanya als personatges fa que el film no sigui comprensible per a tots els públics.

Masaaki Yuasa entra dins de la direcció d’animació per la porta gran. Marcant un estil propi molt característic i deixant un llistó molt alt. Una pel·lícula d’obligada visualització ja sigui pel seu estil, que trenca motlles, o per a qui li agradi el cinema en general. Una obra mestra que ha arreplegat abundants premis de les acadèmies japoneses i a escala internacional. Grandiós!

 

 

—————–
Albert Solé Jerez
www.japaniums.blogspot.com