Viatges Motxillers: Irlanda Part 1

1er dia: GIRONA – IRLANDA
Carregats amb dues petites motxilles i el que portàvem posat, l’Abraham i jo vam agafar el cotxe per dirigir-nos des de Tarragona a l’aeroport de Girona. En arribar vam estacionar el cotxe a l’aparcament a les 18:40h, i vam embarcar-nos sense perdre ni un instant cap a l’avió que ens havia de portar a terres verdes.

Després d’un viatge de quasi bé 2 hores vam aterrar a l'aeroport de Shannon amb una temperatura de 8 graus, 22 menys que a Girona, un aeroport bastant petit que es troba a 10 minuts de Limerick, una de les principals ciutats del país i d’obligada visita. El nostre alberg ens esperava a Sixmilebridge, i per anar-hi vam optar per un cotxe de lloguer que prèviament havíem reservat per internet. Les nostres esperances de viatjar amb comoditat es van esvair ben ràpid quan vam veure que ens cedien un flamant Opel Corsa antic, i no us imagineu el que va costar acostumar-s’hi, bàsicament perquè el volant i el canvi de marxes eren situats (com és normal en aquell país) a la dreta. Després de les rialles i comentaris corresponents vam anar cap a l’alberg guiats pel GPS que havíem portat de casa. 

DSCN0079

Aquest cop sí que no ens vam endur cap sorpresa negativa, ja que l'alberg era perfecte. Hi havia molta gent, el personal era molt amable i simpàtic, com tots els irlandesos, i disposava de cuina totalment equipada, calefacció, sala de reunió amb jocs, futbolí, televisió i pel·lícules.

Un cop ja instal·lats a l’habitació, ens vam dutxar en un bany comunitari, vam sopar 2 petits entrepans de xoriço i seguidament ens vam introduir de cap en els nostres nòrdics. Vam dormir com nadons fins a les 7h del matí, però ens vam aixecar ben de pressa per a poder trobar el bany lliure, només n’hi havia un per a cada planta formada per 14 habitacions cadascuna. Un cop ben nets, vam esmorzar un pa d’un gust força estrany però que estava molt bo.

Preu de l'alberg: 17€ nit / persona, esmorzar inclòs, qui podia demanar més?

2on dia: CLIFFS OF MOHER – KILLARNEY

En sortir de l’alberg vam agafar el cotxe i ens vam encaminar cap a les afores de la ciutat, amb algun que altre problema amb la circulació. La nostra ruta: els Cliffs of Moher, Killarney i Cork.

Bé, per anar als Cliffs Of Moher des de Sixmilebridge havíem d'anar en direcció a Limerick i després desviar-nos cap a Doolin. Cal dir que quan vam arribar als famosos penya-segats vam haver d’aparcar a un pàrking habilitat pagant 8€ i això que la visita duraria 2 hores.

Plovia una mica i vam entrar en el centre de visitants per anar al servei, i a la botiga per informar-nos on estaven exactament els penya-segats, i si s’havia de caminar molt. La dependenta es va sorprendre molt per la nostra pregunta, i era normal, teníem els penya-segats sortint a mà dreta.

Els penya-segats Moher es troben a la costa oest i tenen una alçada de 250m, tota la zona està equipada perfectament amb molta seguretat i adaptada per la circulació de persones amb discapacitats, per fer que tothom pugui apreciar perfectament aquesta bellesa natural. Aquest centre de visitants ens va agradar moltíssim, està immers en un turó i no trenca per a res amb l'harmonia de la natura.

DSCN0126

En acabar la visita vam comprar banderes, imans i postals a la botiga de la dependenta simpàtica sense mirar gaire el preu, tot i que després vam poder comprovar els souvenirs valien curiosament el mateix a tot arreu.

Era l’any de l’ascens del Nàstic a la primera divisió del futbol espanyol, i això va provocar l’anècdota del dia, quan al anar cap al cotxe ens vam trobar amb dues parelles d’espanyols jubilats. Ells eren de Sevilla i un servidor portava la camiseta del Nàstic de Tarragona. Una de les senyores es va girar i em va dir textualment: “¿de qué equipo de futbol es esa camiseta?”, jo li vaig dir: “del Nàstic”, ella em va respondre: “¿es ese un equipo español?”, i al veure la cara de sorpresa que jo feia, ella es va donar pressa a respondre’s a si mateixa: “ah si, el Nàstic… ese equipo es de Castilla La Mancha, no?”
Això mateix senyora, del bell mig de Toledo! I mira que portava imprès ben gran “TARRAGONA”.

Tocava el torn de visitar Killarney, que es trobava a dues hores de trajecte. Segurament us podreu imaginar com es troba l'estat de les carreteres, personalment em meravella que no hi hagi carreteres desagradables que alterin el paisatge. No em va importar gens el viatge, mai et canses de veure verd, prats, cases amb encant i passant per pobles animats.

DSCN0106

L'alberg Killarney no és troba en el centre del poble, està a les afores molt a prop del parc nacional. Era espectacular, una majestuosa mansió del segle XVII. En arribar ens van separar, a l'habitació que em va tocar a mi hi havia un parell d'aranyes però això rai… a l’Abraham li va tocar un company de nit molt més molest… un motxiler holandès amb una forta pudor de peus que va fer que el meu company de viatges es recordés tota la nit el santoral. Aquest alberg tenia moqueta i donava la sensació d'estar brut, no va ser el més net en el qual vam estar però la zona s'ho valia tot. Ens va costar 16€ nit/persona amb esmorzar, atre cop un bon preu.

—————–
Motxilercat