“Sense8” el primer greu error de Netflix, la genialitat que no va saber controlar i valorar

 

Sense8 és una sèrie de televisió de ciència-ficció nord-americana creada pels ex germans Wachowski, ara Lana i Lilly (creadors/es de Matrix), juntament amb J. Michael Straczynski per a la plataforma Netflix. La sèrie va ser estrenada el 5 de juny de 2015 i va ser cancel·lada (tot i la bona audiència) de forma desafortunada per Netflix el 2017 després de la seva segona temporada. La pressió popular a internet va provocar que la famosa plataforma de streaming permetés un capítol final de 2 hores per poder tancar adequadament la trama.

Una primera temporada força brillant ens va introduir un repartiment d’actors i actrius multinacional, amb Naveen Andrews (Sayid Jarrah de Lost), Ami Ameen, Doona Bae, Jamie Clayton, Tina Desai, Tuppence Middleton, Max Riemelt, Brian J.Smith i d’un irreconeixible Miguel Ángel Silvestre, sí, l’actor espanyol de la desafortunada Sin Tetas no hay Paraíso. El conjunt d’actors protagonitzen els vuit estranys de diferents procedències que misteriosament es poden veure entre ells i commutar els seus cossos, éssers humans que estan mentalment i emocionalment connectats interdimensionalment. La missió de la sèrie era explorar cada subjecte de manera emocional i mental, per emfatitzar els diversos conceptes com la política, la identitat, la sexualitat, el sexe i la religió.

Cada episodi de la primera temporada de Sense8 va ser escrit per les germanes Wachowski i Straszynski. Tot i així, a la segona temporada, Lilly Wachowski no va participar en els guions, i és aquí on hem de donar la raó a Netflix, ja que la sèrie entra en caiguda lliure total sense cap tipus de control. Hagués estat molt necessari que Netflix controlés la evolució de Sense8, ja que segurament ara no hauriem de lamentar la seva desaparició. El descans de la directora Lilly, va significar la primera vegada que no treballaven juntes en la carrera de les germanes Wachowski. Precisament en la segona temporada les reivindicacions de Lana Wachowski a favor de les noves estructures familiars, els drets del transexuals i homosexuals s’exageren fins el punt de que la sèrie trenca totalment la seva trama i ritme. Sense8 en la segona temporada deix de ser sèrie i passa a ser una reivindicació constant deixant de banda la història central, auto anul·lant per complet el seu encant i entrant en un sense sentit que acaba afectant a tots els personatges. La sensació de minuts i minuts d’afegit a cada capítol empitjora fins a destruir-la per complet, fent-nos oblidar una gran primera temporada.

La sèrie va rebre una crítica molt positiva per part de l’audiència, amb premis i nominacions com la del GLAAD Media Awards, per ser la sèrie de drama més destacada (Outstanding Drama Series) i, la nominació dels Primetime Emmy Award per la millor fotografia d’una sèrie d’una sola càmera (Outstanding Cinematography for a Single-Camera Series), entre altres premis i nominacions.