Crítica “In the Tall Grass”, la nova proposta del director de “Cube”

 

In the Tall Grass (Vincenzo Natali, 2019), la nova proposta del director de Cube, fou l’encarregada d’obrir, el passat 3 d’octubre, el Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya 2019.

Però, realment, com enfoques la teva filmografia quan el teu primer film va convertir-se en una obra de culte? Natali n’és conscient i no per això ha deixat d’aportar valentia i innovació als seus projectes, tot i no estar mai a l’altura de la seva òpera prima i alguns fins i tot es perden en la narració, sense comptar amb interessants aportacions a conegudes i reputades sèries televisives com Hannibal o Westworld amb el seu segell personal.

 

 

Basada en una novel·la d’Stephen King i Joe Hill i estrenada directament a la plataforma digital Netflix, In the Tall Grass comença amb una ferma posada en escena on es preveu un treballat exercici de terror. L’herba agafa protagonisme, la tensió creix i la història mostra excel·lents punts d’interès, al mateix temps que ensumem un espai tancat on el director sempre ha estat còmode. D’aquí al fet que els seus films mantinguin aquest punt connector; li agrada navegar per mons claustrofòbics, tant a la imprescindible Cube, passant per la incerta Splice, com la més interessant Nothing. Natali ja ho esmenta a les entrevistes, veu en els relats del gènere la visió que té la vida actual, on de vegades s’hi troba “atrapat en l’espai i el temps”.

Però després de moments angoixants i noves aparicions, el film fa un gir en tots els aspectes i es converteix en una proposta confusa, que tot i tenir elements certament fantàstics no deixen de tenir poc sentit dins la narració. I tot el que aconsegueix amb la primera part a la segona es perd dins la majestuosa herba alta.

El més interessant sens dubte és la caracterització de l’herba com un personatge més, de verd captivador però sense esperança, i una banda sonora de veus i sons com els que intenta transmetre el mateix herbatge.

Valoració ★★☆☆☆

 

 

—————-
Carles Vilar