“La Pedra de la Llum” i “El Camí d’Ainesderion, fantasia en català en format saga

 

Poc s’ho pensava Carles Vilar quan va començar a treballar a partir d’una petita idea per un llibre d’aventures cap allà el 2007, que aquest projecte es convertís en una futura trilogia. I escrita en català! Una saga que ja compta amb dues novel·les publicades i una tercera amb un primer esborrany complet. Si els pronòstics no fallen, el tercer volum (sense títol conegut) podria arribar a les llibreries el pròxim 2021.

Aquest projecte ingent fa més de dotze anys que s’està gestant i més de vint en la ment del seu creador, que esperà a tenir tot el món creat de zero perfectament organitzat i detallat per donar a conèixer l’obra. Així, l’autor garriguenc, nascut l’any 1977, volia crear una història de fantasia èpica com mai s’havia fet en llengua catalana i crear nous mites i llegendes en l’imaginari català. Això si, sota la influència creadora de Martorell, Bèdier, De Troyes, Tolkien o Le Guin, de novel·la cavalleresca i mons de fantasia, el còmic, la pintura o el cinema dels 80, com li agrada recordar a l’autor. Però Vilar volia crear un worldbuilding particular, on les pedres interiors (una metàfora de l’interior de cadascú) marcarien els actes dels éssers i l’evolució d’aquesta nova cosmogonia. A les dues novel·les, al principi de cada capítol i amb petits pròlegs, l’autor també ens fa pinzellades de la creació del món i altres mites, per introduir-nos una mica més en aquest curiós univers.

 

“El mite de la creació”, il·lustració de Pau Gasol Valls inclosa a “La pedra de la llum”.

 

“El mite de les llàgrimes”, la visió d’11 Invisibles (Roger Crespo Garriga) a “El camí d’Ainesderion”.

 

A La pedra de la llum (Ed. Tempore, 2017), que ja va per la segona edició, s’hi afegeix ara la publicació de la seva continuació directa, El camí d’Ainesderion (Ed. Termpore, 2019), presentada a La Casa del Llibre i al Festival de Sitges 2019. L’acció de les novel·les transcórrer a Khorluith, la terra de les pedres, un món inventat amb diferents races que l’habiten i desenes de localitzacions i personatges. Khorluith és una terra on els éssers tenen una pedra física en el seu interior, una pedra que ha de guiar el camí de cadascú. Així com el primer llibre ens mostra les bases d’aquest món i la història, en el segon s’eixamplen fronteres, mentre que el tercer espera arrodonir els esdeveniments amb un final èpic.

 

 

Però aquesta obra no deixa de ser una fantasia clàssica, una lluita entre el bé i el mal, la llum i la foscor. A Khorluith també hi ha dracs, màgia, guerrers consumats, trols i races encara més antigues, com els Narthorim o els Ontholim, déus exiliats, éssers malvats guiats pel Cavaller Fosc, llengües antigues i joves que descobreixen els seus vertaders camins a seguir. Gnefuos n’és el protagonista i al llarg del relat coneixerà nous personatges que el portaran a viure un seguit d’aventures fantàstiques i perilloses. És la història d’una recerca, la recerca d’un mateix i d’escriptures sagrades, però també de llegendes antigues que puguin fer front a l’obscuritat del present i les amenaces de la foscor.

Amb aquesta visió particular, i en certa manera intimista, de la fantasia, Vilar volia fer arribar el gènere a aquells que dubten en descobrir-lo amb una fantasia més personal, amb el creixement i lluites interiors que un pot experimentar. Però la fantasia és un gènere que sempre ha existit, des de temps immemorials (recordem els primers poemes èpics anglosaxons, germànics i nòrdics, o l’obra èpica sumèria més antiga que es coneix, El poema de Gilgamesh, datat de fa més de quatre mil anys, considerat el més antic del món). Recentment, gràcies a l’èxit de sèries com Joc de Trons, la saga de Harry Potter o els universos de Marvel o Star Wars i un augment del món del còmic i l’animació, la fantasia sembla haver trencat barreres arribant a un públic més ampli. Podríem dir que la fantasia ha viscut un renaixement per establir-se definitivament en la cultura popular, entès també com una via d’escapament de les realitats opressores.

 

“Ésser fosc”, il·lustració inclosa dins la primera novel·la, de Pau Gasol Valls.

 

Com a últim apunt, no menys important, les dues novel·les contenen il·lustracions de dos autors diferents, Pau Gasol Valls i Roger Crespo Garriga (11 Invisibles) respectivament. Aquests dibuixos (14 en el primer llibre i 19 en el segon) aporten fantàstiques visions personals a l’obra que denoten aventura, màgia, foscor i misteri a tot el conjunt, fent que la lectura, de text elaborat, es faci més interessant.

 

“Arquer”, il·lustració d’11 Invisibles (Roger Crespo Garriga) dins “El camí d’Ainesderion”.

 

Tampoc hi falten els mapes, dissenyats pel mateix autor per tal que el lector pugui seguir-ne les aventures, i els diccionaris al final de cada llibre, per no perdre’s amb la quantitat de noms que ens ofereix la història. Així que ja ho sabeu, si voleu descobrir una nova fantasia feta a casa nostra, ara en teniu una bona oportunitat.

 

                         

 

Llista de llibreries on podeu trobar les novel·les:

FNAC

La Casa del Llibre Barcelona

Llibreria Gigamesh Barcelona

La impossible Barcelona

LLibreria Strogoff La Garriga

Llibreria Biset La Garriga

Llibreria Geli Girona

Llibreria La Gralla Granollers

Laie Llibreria Barcelona

Amazon Internet

Llibreria Racó del Llibre Rubí

Cap i Cua Barcelona

La Llar del Llibre Sabadell

Còmics 22 Girona

Agapea Intenet

LLIBRES PARCIR Manresa

Llibreria Alguer Set Sant Celoni

Llibreria La Capona Tarragona

Llibreria Gaudí Reus

Galatea Llibres Reus

Llibreria Les Voltes Girona

Llibreria Ona Barcelona

Llibreria Documenta Barcelona

Llibreria Adsera Tarragona

Llibreria Empúries Girona