Com es va fotografiar per primer cop un forat negre

 

Els forats negres són considerats pels astrofísics com els objectes més enigmàtics de l’univers, i ara per primer cop l’ésser humà els ha pogut fotografiar. La històrica fita ha estat possible gràcies a l’equip científic de l’Event Horizon Telescope (EHT), un projecte iniciat vint anys enrere amb l’objectiu de fotografiar aquests monstres còsmics, exòtics i poc concebibles que fins i tot Einstein no es va creure mai que poguessin ser reals.

 

 

El forat negre retratat és al centre de la galàxia M87, un cúmul el·líptic d’estrelles situat a 55 milions d’anys llum de la Terra i visible amb un telescopi senzill. Tot i que es tracta d’un forat negre supermassiu, és tan lluny que per veure’l fa falta un instrument capaç de detectar un rellotge a la Lluna a ull nu. Quina ha estat la clau de l’èxit doncs? La combinació de les observacions de vuit radiotelescopis distribuïts per tot el món com si fossin parts d’un telescopi gegantí. A partir d’una tècnica anomenada interferometria i d’un sistema d’intel·ligència artificial per interpolar les regions sense telescopis reals, el telescopi virtual EHT ha aconseguit finalment obtenir la imatge d’un objecte concebut fa més de cent anys per una enlluernadora combinació de la ment humana i les matemàtiques.

Sobre la imatge obtinguda, presentada simultàniament en sis rodes de premsa a tot el món, cal dir que no reprodueix el que veuríem a ull nu, sobretot perquè les ones electromagnètiques captades pels telescopis se situen entre les microones i els infrarojos, que no són visibles per l’ull humà. Es tracta d’una composició senzilla: un disc lluminós, el gas que orbita el forat, al voltant d’una zona fosca, el forat i la seva ombra.