Clàssic del mes, vol. 4: Tetris

 

L’arxiconegut trencaclosques d’Aleksei Pàjitnov va ser un dels primers videojocs a convertir-se en un fenomen cultural a tot el món.

Des del seu llançament original, fa uns trenta-cinc anys, Tetris ha aparegut a pràcticament tots els sistemes de videojocs de la història. La versió de Game Boy n’és una de les més recordades, per l’impacte directe que tingué a l’hora de convertir la primera portàtil de Nintendo en un èxit de vendes.

La mecànica jugable d’aquest puzle és coneguda per tots: els tetròminos (peces de quatre blocs de diferents formes) cauen sobre un tauler 2D mentre el jugador tracta de fer-los encaixar per a formar-hi línies horitzontals. Una proposta molt senzilla que exigeix agilitat mental i una distribució espacial eficient per part de l’usuari.

 

 

L’impacte de Tetris és majúscul, no només en el gènere al qual pertany, ni tan sols en el camp del videojoc en general, sinó en la cultura i l’art de finals del segle XX. Es tracta d’una icona dins la cultura popular universal, reconeguda arreu del món i referenciada des d’altres matèries artístiques, com el cinema o l’arquitectura.

D’entre totes les versions de Tetris, en podeu jugar alguna de les més recents: Puyo Puyo Tetris, un crossover amb la franquícia de Sega i Tetris Effect, una aproximació del clàssic a la realitat virtual.

 

 

—————-
David Pedrós